Tarda de cinema a la Biblioteca

Coco és una pel·lícula nord-americana en 3D produïda per Pixar i distribuïda per Walt Disney Pictures.

L'argument se situa al petit poble de Santa Cecilia viu en Miguel, un nen de 12 anys que somia amb ser un músic com el seu famós ídol Ernesto de la Creu, un popular compositor/cantant i estrella de cinema que va morir quan va ser aixafat per una campana en una presentació en directe. No obstant això, la família d'en Miguel té una llarga i estricta restricció cap a la música que es remunta generacions en el passat, quan la rebesàvia de Miguel va ser abandonada per un músic que va decidir deixar la seva família amb tal de seguir els seus somnis. A causa d'això, la família de Miguel -els Rivera-, odien tot allò relacionat amb la música, especialment l'àvia de Miguel, que el sobreprotegeix i el cuida de qualsevol influència musical.^[2][3] Com a resultat d'això, l'únic familiar que li agrada a en Miguel és la seva besàvia Coco. El dia dels morts, després de trencar accidentalment el retrat de la seva rebesàvia Mamà Imelda, en Miguel descobreix que l'espòs d'aquesta usava una guitarra igual a la deEl'rnesto de la Creu, la qual cosa el porta a la creure que ell i la seva família són parents de De la Creu.

Quan en Miguel intenta participar en un concurs de talents a la fira de Santa Cecilia fent servir una guitarra que havia amagat de la seva família, la seva enfurismada àvia la trenca davant de tota la família, provocant que un dolgut Miguel fugi de casa per buscar una forma alternativa de participar reclamant que ja no vol formar part de la seva família. Miguel s'escapoleix en el mausoleu de De la Creu per robar la seva guitarra i usar-la en el concurs. Al moment que Miguel toca la guitarra és -d'alguna manera- transportat a una dimensió alternativa on no pot ser vist ni escoltat pels vius, amb excepció d'un xoloitzcuintle de carrer al que bateja com Dante. En el cementiri, en Miguel es troba amb els seus parents morts, els quals se sorprenen que aquest pugui veure'ls.

La família creu que això té relació amb la incapacitat de Mamà Imelda per creuar a l'altre costat i es porten a Miguel a la Terra dels morts, una espècie de dimensió de vida després de la mort d'on tots els morts provenen per visitar als seus familiars durant la tradició del dia dels morts.^[4][5] Allí Mamà Imelda, Miguel i la resta de la família descobreixen que aquesta és incapaç de creuar per l'absència del seu retrat en l'ofrena de la seva família; l'oficinista que els explica la situació també li adverteix que Miguel ha de sortir abans del clarejar o en cas contrari es quedarà en aquest lloc per sempre, mentre comença a poc a poc a transformar-se en un esquelet. Com a solució, Miguel pot ser enviat de retorn a Santa Cecilia immediatament amb la benedicció de qualsevol dels seus familiars i un pètal de cempásuchil. Mamà Imelda li dóna a Miguel la seva benedicció però amb la condició que s'oblidi de la música per sempre. Desesperat per no voler renunciar als seus somnis, Miguel aconsegueix escapar de la seva família morta i en sortir coneix a un mort, oblidat i solitari anomenat Héctor que ho ajudarà a trobar a Ernesto De la Creu -ja que clama que tots dos són bons amics-, a canvi que Miguel posi el retrat d'Héctor en l'ofrena de la seva família perquè pugui creuar el pont entre el món dels vius i morts.

L'Héctor li dóna al Miguel la guitarra d'un dels seus amics oblidats, Chicharrón, que s'esvaeix perquè ja no té parents vius que ho recordin- Héctor també li pinta la cara a Miguel com un esquelet perquè no cridi l'atenció i així pugui participar en un concurs on el premi és una entrada a la festa d'Ernesto de la Creu, que és una festa al món dels morts també. Mentrestant, Mamà Imelda i la resta dels parents comença a rastrejar a Miguel usant un alebrije (guies espirituals a la terra dels morts) domesticat. Una baralla entre Miguel i Héctor es produeix quan aquest últim descobreix que el primer va poder haver tornat a la seva llar tot el temps en comptes d'aconseguir la benedicció d'algú tan ocupat com De la Creu. En resposta, en Miguel abandona a Héctor tornant-li la seva foto, i finalment es cola en el palau De la Creu, on prova que és el seu rebesnét davant de tots els seus convidats. Delectat, De la Creu passa temps amb Miguel i els dos es diverteixen, però abans que aquest li de la seva benedicció són interromputs per Héctor, que es cola en el palau. En reunir-se amb Ernesto, Héctor junta el poc que recorda amb els paral·lelismes entre una pel·lícula protagonitzada per Ernesto i descobreix al costat de Miguel que el cantant va enverinar a Héctor per robar-li les seves cançons i idees i així tornar-se famós. Desemmascarat, Ernesto mana empresonar a l'Héctor i a en Miguel en una fossa.

A la fossa, en Miguel per fi entén que la seva família intentava protegir-ho de la seva pròpia ambició, mentre que l'Héctor li revela que l'única cosa que volia era anar al món dels vius per veure a la seva filla, anomenada Coco. En Miguel s'adona que l'Héctor és el seu veritable rebesavi i en ser trobats per Mamà Imelda est convenç a la seva família que ho ajudin a recuperar el retrat d'Héctor, que comença a esvair-se perquè Coco ho està oblidant. En el camí al concert d'Ernesto, Miguel descobreix que de no ser per Dante, ell no hagués trobat a Héctor, revelant la seva veritable identitat com un alebrije. La família aconsegueix exposar a Ernesto com un frau davant tota la seva audiència i és aixafat per una campana de la mateixa forma que va morir. Per desgràcia, el retrat d'Héctor acaba per perdre's en el fons d'un llac. Comença a clarejar i Imelda i Héctor no tenen més opció que enviar a Miguel de tornada a Santa Cecilia sense condicions. En tornar al món dels vius, Miguel es porta la guitarra de De la Creu del mausoleu (que en realitat era d'Héctor) i torna a la seva llar, on intenta que la seva besàvia Coco recordi al seu pare sense resultats, ja que Coco no respon a la seva veu. Desconsolat, Miguel fa un últim intent i li canta a la seva besàvia la cançó «Recorda'm» (una cançó que li va compondre el seu pare i la hi cantava de menuda); revitalitzant a Coco que s'acorda del seu pare. Coco comparteix els seus records i li dóna a Miguel el tros restant del retrat dels seus pares, en el qual apareix la cara d'Héctor. Les accions de Miguel ho reconcilien amb la seva família, que per fi accepta el seu gust per la música.

Un any després en dia de morts, Miguel i la seva àvia -ja reconciliats- posen l'ofrena dels seus familiars, incloent el retrat de Mamà Coco, recentment morta. Gràcies a les cartes que Héctor li va deixar a Coco, els Rivera proven que Ernesto de la Creu va ser un frau i és oblidat punt al món dels vius com en el dels morts. Mentre els Rivera celebren, són visitats pels reconciliats Imelda i Héctor, per Coco i per la resta de la seva família morta. La pel·lícula acaba amb Miguel cantant per a la seva família viva i morta.