Història de Santa Dorotea

La història ens diu que, a la segona meitat del segle XVII, el clergue barceloní Mn. Joan Vila, mogut pels precs dels capelladins, va presentar al Vicari General la relíquia d'un braç de Santa Dorotea, verge i màrtir, procedent del cementiri de Sant Calixte, als afores de Roma.

El 26 d octubre de 1669 es donà fe i autenticitat  de la relíquia i es va col·locar en un reliquiari de plata en forma de braç fet pel daurador capelladí Pau Llorens. A partir de 1672 es posà a veneració i es portà en processó fins a una capelleta dedicada  a la Santa situada a l'extrem del carrer Major.

La devoció a Santa Dorotea va anar creixent progressivament i, el 20 de febrer de 1673, el Comú presidit pel Batlle Pere Tiana va votar celebrar a perpetuïtat la diada de la Santa i declarar el 6 de febrer com a jornada festiva. Els capelladins cap de casa es reuniren a l'església de Santa Maria el 25 de novembre de 1699 per nomenar Santa Dorotea com a patrona, en agraïment als molts beneficis als seus devots i per l'especial protecció en temps de guerres, epidèmies i altres calamitats públiques i particulars. A començaments del segle XVII se li va erigí  un altar.

Actualment, al llarg d'aquest dia festiu tenen lloc diversos actes organitzats tant per l'administració local com per algunes entitats de la vila.

Darrera actualització: 02.06.2017 | 13:52