Font de la Reina i Capella de Santa BÃ rbara
El veïnat de la Font de la Reina constituïa un lloc estratègic de pas en el camí ral en el sector que unia la vila d'Igualada amb la de Piera, fet que explicaria l'existència de nombrosos hostals.
Al costat d'un dels portals adovellats d'un d'aquests establiments adreçats als viatgers –Can Carol, datat en el segles XVI-XVII– hi ha una font neoclàssica esculpida en forma de bust femení, de la qual brollaven dos raigs d'aigua dels seus pits. Es creu que va ser esculpida en memòria de la reina Peronella d'Aragó, muller de Ramon Berenguer IV, que el 1151, traslladant-se a la ciutat comtal, va passar pel lloc, que ha conservat en el seu topònim el fet històric. Un altre hostal situat en aquest veïnat va ser l'Antic Can Bernat, datable en el segle XVII, que conserva un portal adovellat amb un escut.
Des de mitjans del segle XVIII la Reial Junta de Comerç de Barcelona establí en aquest punt del camí ral d'Aragó un control de verificació obligatori per a tots els paperers del Principat que servien els organismes oficials. La Font de la Reina es convertí en un enclau de constant moviment de carros que transportaven paper català cap a la península, en especial cap a Madrid, tal com ho recull el Baró de Maldà a la darreria del segle XVIII.
Dins aquest nucli també destaca la capella de Santa Bàrbara, petita esglesiola de planta rectangular coronada per un campanar d’espadanya.Va ser recuperada pels Amics de Santa Bàrbara que s'hi reuneixen el primer diumenge de desembre.