Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia

El 17 de maig de 1990 l'OMS després d'anys de lluita de persones i col·lectius LGTBI va eliminar la homosexualitat del llistat internacional de patologies. Com deien l'aportació discursiva i les lluites de moltes persones i col·lectius LGTBI han fet que en termes d'igualtat formal i institucional la LGTBIfòbia sigui una discriminació condemnada, assumida pel conjunt de la societat civil com una xacra a fer desaparèixer, treballada des de les polítiques públiques.

Sabem però, que avui les situacions de discriminació per raó d'opció/identitat sexual i d'expressió de gènere segueixen ben presents en tots els àmbits de la nostra societat (recordem que avui la transexualitat continua sent considerada una patologia) i que en aquest sentit tenim per davant el repte col·lectiu de superar qualsevol vestigi d'una estructura que no contempla totes les realitats, que les ataca i les invisibilitza.

Així doncs ens cal seguir, en tots els àmbits, en tots els espais.

A casa, acceptant i acollint als nostres braços la diversitat de models familiars de la nostra societat i fomentant entre la infància el respecte cap a totes les identitats sexuals i expressions de gènere, apostant per enfortir l'autoestima i l'empoderament dels nostres joves LGTBI.

A la feina. Segons l'Observatori contra l'homofòbia el passat 2015 els casos d'homofòbia a la feina van augmentar un 12% i aquestes representen un total del 17% de les denúncies presentades per homofòbia. En calen accions a la feina també. Aturant qualsevol situació de discriminació a totes les persones, amb el compromís ferm de combatre totes les situacions de vulnerabilitat laboral en les que puguem trobar-nos qualsevol persona LGTBI, fent dels nostres llocs de treball espais segurs i positius per al col.lectiu LGTBI i hostils per la homofòbia, formant-nos en les eines que treballen per assolir drets per a totes les persones, per al conjunt de la societat.

A l'escola. En els últims anys són constants als mitjans públics les noticies que ens alerten del creixement de situacions de bullying LGTBfòbic en l'àmbit escolar. La mort de l'Alan és segurament la punta d'un iceberg que ja fa massa que sura. És la constatació de que ens cal feina i treball per eradicar la LGTBIfòbia de totes les esferes vitals. En l'àmbit escolar tenim l'oportunitat de formar i sensibilitzar a la ciutadania del present i del futur, construint imaginaris positius, fent visibles les realitats LGTBIfòbiques en els materials escolars i en el desenvolupament de la vida escolar com un fet present i enriquidor en el nostre entorn, treballant l'educació emocional de tot l'alumnat, treballant per que cap infant ni jove hagi de viure la socialització com una pràctica angoixant i trista.

Al carrer. Sent ciutadania activa i compromesa. Denunciant la LGTBIfòbia i visibilitzant qualsevol situació de violència que és produeixi contra qualsevol persona. Activant-nos, pressionant des de tots els angles per a que, la llei 11/2014 (llei catalana garant de drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfòbia) sigui desplegada i aplicada com l'inici d'un camí que ens toca recórrer a tota la societat de forma conjunta.
I en molts àmbits més, en la construcció d'espais d'oci i socialització segurs per a joves LGTBI en els nostres pobles i viles, en la cura a les persones grans, en la proposta de nous paradigmes culturals que contemplin les realitats LGTBI i que desterrin la violència contra qualsevol col·lectiu...

Tenim feina perquè com hem dit la xacra de la LGTBIfòbia segueix ben present en tots els àmbits de la nostra vida, i perquè sobretot sabem, sense cap dubte, que la LGTBIfòbia ens afecta a totes les persones, i que en la construcció d'una societat millor, diversa, plural, rica en valors, equitativa i comunitària, no ens queda un altra que fer desaparèixer tota discriminació. I que per fí, el 17 de maig sigui una data en l'imaginari col·lectiu, com l'evidència de que la LGTBIfòbia va marxar, per no tornar.

Fem-ho.