Nova exposició al Museu Molí Paperer

Diuen que l’entusiasme d’un fotògraf amb un tema no té una relació essencial amb els seus continguts o valors. I que la mirada del fotògraf, àvida i tenaç, no només es resisteix a la classificació i avaluació tradicionals dels seus temes, sinó que procura conscientment conferir importància a les coses que li interessen, a més de desafiar-les i subvertir-les. He de dir-vos que la meva intenció a l’hora de realitzar qualsevol projecte no és la de desafiar ningú però sí mostrar que les coses es poden veure des d’una nova mirada.

M’avorreix solemnement seguir les normes i pautes imposades des de les corrents estètiques i conceptuals de la fotografia. La no especialització és una de les meves característiques més destacades per les quals se’m classifica i defineix, ja que m’entusiasma descobrir i assaborir nous mons. I m’atreveixo a dir que les col·leccions fotogràfiques “Roses”, “Gènesis” i “Àfrica” que acull la Sala del Mirador del Museu Molí Paperer de Capellades en són un clar exponent. Encara que les tres tenen el paper de barbes de pH neutre fet a mà amb fibres naturals de cotó i lli pel mateix museu com a nexe en comú, cada una d’elles parla de mons diferents, dissemblants i fins i tot oposats.

El motiu, la raó i l’origen de l’exposició fotogràfica “ROSES - GÈNESIS - ÀFRICA” no rau només en el suport utilitzat, el paper fet a mà amb fibres naturals de cotó i lli amb que vaig realitzar les obres fotogràfiques que la conformen, que també, sinó en la meva donació de totes elles al Museu Molí Paperer de Capellades per tal de que formin part del seu fons d’art.

Entre finals del segle XX i començaments del XXI vaig obrir les portes del meu laboratori fotogràfic a centenars de fulls papers de mides i gruixos diferents fets a mà per experimentar la part més química de la fotografia amb el propòsit de construir uns projectes fotogràfics que feia temps que tenia al cap. La química va aportar factors rellevants, tal i com esperava, però fou el paper el factor determinant per assolir els objectius.

Un viatge és desplaçament. I les col·leccions fotogràfiques “Roses”, “Gènesis” i “Àfrica” han viatjat arreu del país, però arribat el moment de cloure aquesta etapa viatgera he decidit que on millor poden romandre és “a casa seva”: al Museu Molí Paperer de Capellades. Evidentment, els fulls de paper no hi tornen com en van sortir. Ara cada un d’ells s’ha transformat en un original fotogràfic únic i irrepetible. Tots ells ens mostren un instant creatiu i conceptual i ens expliquen una història. Potser, fins i tot, el pas del temps els faci més valuosos i provoqui que, en una segona mirada, hi descobrim nous matisos.

Josep Bou