Mida text:
Augmentar el zoom Restaurar el zoom Augmentar el zoom 
Idiomes:  esp  eng  fra
Data i hora oficials
27/08/2016 11:50
 
Agenda Agost 2016>>
dill dim dim dj div dis diu
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
 
 

Mercat Figueter de Capellades

Tradicional fira-mercat que té els seus inicis segles enrera, temps en què era una diada de compravenda de diferents productes com els fruits secs, la pesca salada, el bestià, etc. Actualment constitueix una jornada comercial, ludica i festiva, amb una destacada importància local i una considerable projecció també comarcal.
Quan: Segon diumenge de Quaresma
 
El costumari ens diu que arribat el segon diumenge de quaresma -en alguns llocs conegut com el diumenge dels perdons-, ens arriba el Mercat Figueter, i el seu entorn és ple de tradicions. La setmana anterior, els esmolets s'atansaven a la vila, ja que les mestresses i els pagesos esmolaven les eines de la cuina i el camp. Hi havia gent que s'espantava, perquè eren presagi de dies de vent.De temps immemorial, i gairebé es pot assegurar amb certa fermesa que s'inicia al segle XVI, trobem un mercat setmanal els diumenges en que «ben d'hora els pagesos anaven ocupant els bancs que l'Ajuntament posava a disposició, conjuntament amb una bona colla de balances de ma».El segon cap de setmana de quaresma, l'activitat setmanal quedava substancialment alterada, a causa espe¬cialment de la dedicació a les postres d'hivern. I havia grans parades d'ametlles, nous, avellanes, panses i, sobre¬tot, figues, a més a més del codonyat, que a la nostra vila consistia en unes postres seques adobades amb vi.
 
En acabar l'estiu, a la majoria de cases de Capellades es treballava per anar condicionant els fruits secs. Se'ls treia la clofolla i es posaven a assecar al sol tebi de l'hivern. Era normal veure a les eixides els garbells amb el fons cobert d'espígol i les figues assecant-se dia rere dia. Una vegada ben pansides i seques, s'aixafaven unes contra les altres i es posaven en caixons. Si la qualitat no era prou bona, es disfressaven amb farina i unes gotetes d'anís. La historia afirma que durant la fira també es venia bacallà, congre i tota mena de pesca salada, fet com¬prensible d'altra banda dins el període quaresmal i més tenint en compte els hàbits culinaris.
 
Arribada la fira, la gent de tota la comarca venia a vendre al mercat figueter, que havia aconseguit gran anomenada i tenia una durada de tres dies. Precisament aquest ressò portà molts firaires i venedors ambu¬lants i esdevingué una veritable fira popular, on podies trobar qualsevol estri per a la casa o el camp i, més tard, joguines, quincalleria, roba i una bona munió d'utensilis de tota mena. Atès que pel mercat figueter acostumava a fer mal temps, l'any 1909, i durant alguns anys més, es traslladà al mes de juny i se celebrà del 19 al 21, amb la fira ramadera que tingué lloc a l'entorn de la Font Cuitora. Fou més tard que retornà a la seva data tradicional.
 
La Fira s'ha anat celebrant any rere any i, a partir dels anys noranta, recuperà definitivament el seu nom tradicional i s encaminà cap a nous horitzons que l han portat a ser actualment un referent dins el calendari festiu i tradicional de la comarca de l Anoia.
 
Al Mercat Figueter, i al llarg de tot el dia, té lloc una gran diversitat d actes:  Mostra comercial i de serveis de Capellades, Mostra d entitats capelladines, Trobada d'intercanvi de plaques de cava, Subhasta d'antiguitats, curiositats, objectes d'art i col leccionisme, Mostra d espectacles  de carrer (cercaviles, danses, malabars, circ, contes, teatre), Tallers de manualitats i jocs de participació infantil i diverses actuacions de dansa i música tradicionals.
Imatges i vídeos
Logo Mercat Figueter 01Mercat figueter de Capellades