Tot el conjunt de dades i objectes recuperats en l’excavació formen part del coneixement científic europeu de què es disposa sobre aquests grups d’homínids que comparteixen línies evolutives comunes amb l’home actual. Així, gràcies a les descobertes que s’estan efectuant al jaciment és possible reconstruir paleoetnogràficament el modus vivendi d’aquestes comunitats caçadores recol·lectores i documentar aspectes fins ara totalment desconeguts que permeten caracteritzar molt aprofundidament l’espècie neandertal, així com les diverses interaccions d’aquesta amb el medi natural en què va viure.
Per primera vegada s’ha pogut determinar acuradament en els grups neandertals les estratègies d’ocupació, l’estructuració de l’hàbitat, les estratègies de subsistència, la tecnologia del foc i dels instruments... I tot fruit de la recerca científicament cabdal que s’està duent a terme al jaciment, que ha fet, a més, que s’hagin recuperat vestigis realment importants per la seva excepcionalitat.
Entre aquests destaquen desenes d’objectes de fusta –la col·lecció més gran del món amb aquestes cronologies tan antigues–, prop de dues-centes llars de foc que han permès determinar la importància i el domini d’aquest element i un lot realment espectacular d’estris realitzats en pedra i ós que palesen uns sistemes de producció tècnica realment avançats dins la tecnologia dels grups humans del plistocè superior.
En aquests moments, l’Abric Romaní és el que es visita al Parc Prehistòric de Capellades.
