|
:: Inici |
| << Enrere | ||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
| Festes i celebracions |
FESTA MAJOR (15-17 d’agost)
Els dies 15, 16 i 17 d’agost, en escaiença de L’acollida dels vilatans fa que gran nombre de parents, amics i visitants acudeixin a la crida, que iniciant-se amb el pregó, va esgrunant una munió d’actes entre els quals destaquen el correfoc, balls, teatre, castelldefocs i la típica empalmada que la caracteritza, trobant alternatives per a totes les edats i gustos. La Comissió Organitzadora progressivament i amb un any d’antelació va preparant el calendari i l’agenda festiva més esperada de l’any.
|
MERCAT FIGUETER DE CAPELLADES (Segon diumenge de Quaresma) Tradicional fira-mercat que té els seus inicis segles enrera, temps en què era una diada de compravenda de diferents productes com els fruits secs, la pesca salada, el bestià, etc. Actualment constitueix una jornada comercial, lúdica i festiva, amb una destacada importància local i una considerable projecció també comarcal. El costumari ens diu que arribat el segon diumenge de Quaresma -en alguns llocs conegut com el diumenge dels perdons-, ens arriba el Mercat Figueter, i el seu entorn és ple de tradicions. La setmana anterior, els esmolets s'atansaven a la vila, ja que les mestresses i els pagesos esmolaven les eines de la cuina i el camp. Hi havia gent que s'espantava, perquè eren presagi de dies de vent. De temps immemorial, i gairebé es pot assegurar amb certa fermesa que s'inicia al segle XVI, trobem un mercat setmanal els diumenges en que «ben d'hora els pagesos anaven ocupant els bancs que l'Ajuntament posava a disposició, conjuntament amb una bona colla de balances de ma».El segon cap de setmana de quaresma, l'activitat setmanal quedava substancialment alterada, a causa especialment de la dedicació a les postres d'hivern. I havia grans parades d'ametlles, nous, avellanes, panses i, sobretot, figues, a més a més del codonyat, que a la nostra vila consistia en unes postres seques adobades amb vi. |
En acabar l'estiu, a la majoria de cases de Arribada la fira, la gent de tota la comarca venia a vendre al mercat figueter, que havia aconseguit gran anomenada i tenia una durada de tres dies. Precisament aquest ressò portà molts firaires i venedors ambulants i esdevingué una veritable fira popular, on podies trobar qualsevol estri per a la casa o el camp i, més tard, joguines, quincalleria, roba i una bona munió d'utensilis de tota mena. Atès que pel mercat figueter acostumava a fer mal temps, l'any 1909, i durant alguns anys més, es traslladà al mes de juny i se celebrà del 19 al 21, amb la fira ramadera que tingué lloc a l'entorn de la Font Cuitora. Fou més tard que retornà a la seva data tradicional. La Fira s'ha anat celebrant any rere any i, a partir dels anys noranta, recuperà definitivament el seu nom tradicional i s’encaminà cap a nous horitzons que l’han portat a ser actualment un referent dins el calendari festiu i tradicional de la comarca de l’Anoia. |
Al Mercat Figueter de Capellades, i al llarg de tot el dia, té lloc una gran diversitat d’actes: Mostra comercial i de serveis de
|
FESTES DEL CARRER (Juny. S’inicien el primer dissabte després de Corpus) Les Festes del Carrer de Aprofitant l’assenyalada festivitat del Corpus Christi, els capelladins d’aquells temps iniciaren uns actes festius l’objectiu dels quals era festejar amb lluïment la pertinença a una vila de la qual se’n sentien orgullosos. La població es va dividir en cinc barris diferents i cadascun d’ells competia per portar a terme la celebració més lluïda. Diversos elements típics del folklore capelladí en formaven part dels actes (Ball Pla de Aquesta divisió, que al llarg dels anys s’ha anat modificant d’acord amb al creixement urbanístic de |
La festa es desenvolupa amb una sèrie d’actes que es porten a terme de forma repetida a cadascun dels diferents barris, fet pel qual la participació és molt nombrosa i el seu caràcter eminentment popular. Consisteixen en la cercavila, la benedicció, el repartiment de tortells i el treure ball. La cercavila i la benedicció té lloc al matí i en són protagonistes principalment els infants. Aquests, organitzats en parelles –cadascuna de les quals porta una panera– es concentren a una de les places del barri protagonista i recullen el pastisset típic de la diada, el Tortell. Seguidament inicien un recorregut en cercavila pels carrers del barri fins a l’església de Santa Maria, on el capellà oficia la benedicció dels tortells. Tot aquest acte està amenitzat per un grup musical que interpreta la partitura característica de la diada. A continuació té lloc el repartiment de tortells beneïts per totes les cases del barri. La festa continua a la tarda, on té lloc el típic Treure Ball, primer a la plaça central de barri i després es repeteix a la pista de ball de la piscina municipal. És en aquest moment en què, a més del menuts, participen també les parelles de totes les edats i ballen la dansa del Ball Pla de |
Aquests actes es combinen també amb diverses activitats lúdiques per als infants, que si bé antigament tenien lloc a cada barri cap al migdia, actualment es concentren en una única gran festa-berenar per a tota la quitxalla capelladina. Els Gegants i els Capgrossos de En definitiva, les Festes del Carrer són un clar exponent de la tradició festiva de la vila de
|
|
FESTA MAJOR D’HIVERN (Santa Dorotea, 6 de febrer) La història ens diu que a la segona meitat del segle XVII el clergue barceloní Mn. Joan Vila, mogut pels precs dels capelladins, va presentar al Vicari General la relíquia d’un braç de Santa Dorotea, verge i màrtir, procedent del cementiri de Sant Calixte, als afores de Roma. El 26 d’octubre de 1669 es donà fe i autenticitat de la relíquia i es va col·locar en un reliquiari de plata en forma de braç fet pel daurador capelladí Pau Llorens. A partir de 1672 es posà a veneració i es portà en processó fins a una capelleta dedicada a la Santa situada a l’extrem del carrer Major. La devoció a Santa Dorotea va anar creixent progressivament i, el 20 de febrer de 1673, el Comú presidit pel Batlle Pere Tiana va votar celebrar a perpetuïtat la diada de la Santa i declarar el 6 de febrer com a jornada festiva. Els capelladins cap de casa es reuniren a l’església de Santa Maria el 25 de novembre de 1699 per nomenar Santa Dorotea com a patrona, en agraïment als molts beneficis als seus devots i per l’especial protecció en temps de guerres, epidèmies i altres calamitats públiques i particulars. A començaments del segle XVII se li va erigí un altar. Actualment, al llarg d’aquest dia festiu tenen lloc diversos actes organitzats tant per l’administració local com per algunes entitats de la vila.
|
FESTA DE SANTA BÀRBARA (Primer diumenge de desembre)Aquesta diada, que se celebra el diumenge següent al dia 4 de desembre, festivitat de la Santa, té lloc al veïnat de la Font de la Reina, on es troba la capella de Santa Bàrbara. Al llarg del matí tenen lloc un ofici i diverses activitats i, com era habitual molts anys enrera, s’hi venen també els primers torrons del període nadalenc.
|
FESTA DE L’ESPORT (Segon dissabte de juliol) La Festa de l’Esport, recuperada l’any 2004 després d’un llarg període de més de 20 anys de no celebrar-se, és un retrobament festiu de totes les entitats esportives de
|
|
|
|
|
|
|